divendres, 2 de desembre del 2011

Entrevista a Carmen Pernetti - Exposició Novembre 2011

Va arribar a Barcelona ja fa una mica més de vint anys per fer un doctorat en la seva especialitat. I ja en fa cinc que viu a Ribes. La Carmen és llicenciada en belles arts i es dedica a la pintura, ronda per les fires d'artesans de gran part del País i a més troba temps per donar classes i tallers a nens i adults al seu taller a la plaça de la vila.
La carmen és una dona dolça i es defineix com a "timidona", jo en canvi la trobo una dona segura, que sap el que vol i sobretot, que li agrada el que fa. Avui dia és difícil trobar gent que es dediqui al que vol, al que li agrada i que faci de la seva passió una professió. Ella és una dona de contes, tenir un fill la va fer canviar la seva visió de l'art. Va passar d'una època de quadres foscos, a un altre, de quadres inundats de colors i de formes delirants i naïfs que quasi bé sempre, ens parlen de flors, edificis i peixos. La seva obra ens transporta a un món de contes infantils, on poder jugar amb la imaginació. Mirar els seus quadres és viatjar..



Quina diria que és la seva professió?
Basicament la de pintora, evidentment. Però també treballo amb alguna cosa de disseny textil, que seria el meu mitjà economic per sobreviure. I també els tallers, perquè la docencia també m’agrada molt i sobretot treballar amb nens.
Com definiria el concepte de color?
En el meu cas és com la llum. El color és molt important.
Vaig tenir una etapa que va ser més fosca, que tenia molt a veure a on estaba vivint.
...
El fet de venir a Ribes també em va servir molt per a treballar el color, per el fet de no ser a la ciutat, si no que és un poble i hi ha més lum, m’ho va fer veure tot d’un altre manera.
Però també el color va lligat amb el tipus d’obra que faig ara mateix, que tenen un punt naïf i que expliquen histories que invento. Crec que el color és una part molt important en un quadre, més que la figura inclús.
Les seves obres parlen de viatges, llocs... ¿ Perquè va decidir marxar d’Argentina?
D’Argentina ja fa molts anys que vaig marxar, fa vint anys que soc a Barcelona... Vaig decidir de venir a Barcelona a fer un doctorat en historia de l’art. I després m’hi vaig anar quedant...
Fins que va arribar a Ribes... Si hagues d’escollir uns colors per a pintar Ribes, amb quins ho faria?
Jo el verd no l’utilitzo gaire, però en canvi si que hi posaria de verd. I molts grocs i tronges.
Qui diria que ha estat la seva major influència?
Jo crec que més que influencia, son coses que et van agradant d’altres pintors. No em veig identificada amb un en concret. En canvi l’arquitectura sempre m’ha interessat molt i acostumo a plasmar molt. M’agrada l’escultura Romanica, gòtica... Per això acostumo a representar ciutats com de conte. Klimt també m’agrada molt. I respecte als colors, podria dir que picasso, miró...


... I si li diguès corrent artística?
No m’identifico amb cap corrent, ni amb cap estil... 
Llavors?
A través del que un mateix va fent i conforme un es va enredant més, et van arribant coses. A argentina, vaig treballar durant molt de temps amb l’escultura, per això crec que les meves obres transmeten aquesta sensació de volum.
Al marge de qualsevol inlfuencia o corrent, el seu es sense dubte un estil peculiar. Hi abunda el color, el geometric es deslliça per diferent games de colors. Mirant la seva obra, és com si viatgessim a un món de contes infantils...
Sí... realment té relació amb el conte. 
El fet d’haver estat mare, et fa veure les coses d’un altre manera. Amb el meu fill jo sempre li he explicat histories. els dos tenim un joc, en el que jo començo una historia i ell la continua. I apartir d’això em vaig anar enganxant als contes infantils i a aquestes histories...
Que divertit!
Sí... (Riu). Cada quadre és un conte en el que l’espectador hi pugui participar d’alguna forma. M’agrada que la gent s’imagini coses com abans... que m’has dit que els meus quadres et recorden a l’arquitectura russa. (Riem els dos). O un altre podria dir que parlo d’ali baba o las mil i una nits...
Definiexi la col·lecció que ara expossa a la Premsa...
Com un recull de contes. Però sobretot m’agrada una composició, en la que hi ha quatre quadres. Aquesta composició parla d’un trasllat de nit des d’una ciutat fins arribar a un lloc (el quadre central) que és com ideal, té molts colors... I els altres, parlen de viatges, del sol, la nit i les estrelles....
Una ultima pinzellada...
Que la gent pugui imaginar coses mirant els meus quadres. I que hi participi, que imagini coses....

Néstor Reina




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada